El llibre La sardana de Badalona
La presentació tenir lloc el divendres 17 de setembre, vigília de l’Aplec de la Sardana, a 2/4 de 8 del vespre a l’Espai Betúlia, Biblioteca Casacuberta, c/ Moss
Aquest any 2010, dins el programa de Badalona Capital de la Cultura Catalana, el Museu publica el llibre La sardana a Badalona, d’Eduard Boada i Silvestre i Jordi Puerto i Parramon. La presentació tindrà lloc el divendres 17 de setembre, vigília de l’Aplec de la Sardana, a 2/4 de 8 del vespre a l’Espai Betúlia, Biblioteca Casacuberta, c/ Moss ja que el Museu està tancat a causa de les obres de renovació i ampliació, que duraran fins a finals d’any.
El diumenge 19 de setembre, al matí, i ja dins l’aplec, s’estrenarà al Parc de Can Solei, la Sardana de Badalona, de Jordi Paulí i Safont, dedicada als autors de l’obra esmentada.
Eduard Boada i Jordi Puerto, ambdós amb un ampli currículum dins el món de la nostra dansa, han format un tàndem esplèndid i molt eficaç que ha fet possible portar a bon port La sardana a Badalona, una recopilació sobre el fet sardanístic a la nostra ciutat, que ens dóna una visió completíssima del tema.
El cas és que Boada i Puerto han sabut treballar conjuntament, cadascun dins el seu àmbit. El primer, badaloní, està vinculat al món sardanístic des del 1952 i fou membre des del 1957 i durant 24 anys del Consell Directiu de Badalona Sardanista, de la qual arribà a ser president. En l’obra La sardana a Badalona ha portat a terme la tasca de documentació, de recopilació d’informació, una feina que va iniciar pel seu compte el 1972, quan va començar a reunir dades sobre compositors de sardanes badalonins. Aquesta tasca també ha inclòs la recerca d’imatges, que apareixen en el llibre i que, en alguns casos, són totalment inèdites.
Jordi Puerto, barceloní, és qui ha donat ordre al material i ha escrit el text, sempre des de la sistematització i el rigor. No li falta experiència: el 1949 va començar a publicar en revistes de temàtica sardanística i ben aviat va esdevenir un autèntic especialista en aquest àmbit, reclamat per fer col·laboracions en la premsa, però també per portar a terme programes radiofònics, que van obtenir un gran èxit i es van fer molt populars. Premiat en diverses ocasions, és també autor de nombrosos llibres sobre matèria sardanística, als quals ara s’afegeix el dedicat a Badalona, una monografia esperada des de feia temps, que dóna testimoni de la importància que la nostra dansa ha tingut a la ciutat de Badalona.
Margarida Abras
Malgrat la malaltia que ens va fer estar lluny de la vida social durant els darrers 7 anys ha estat pou de saviesa, referent indiscutible investigador i divulgador del món de sardanista....sens dubte en Jordi Puerto ha estat part clau en el mon de la Sardana
BIOGRAFIA
Jordi Puerto i Parramon (15 de novembre de 1929 -18 de maig de 2022)
Va néixer a Barcelona però, com ell mateix deia, el seu poble és Gósol.La guerra estronca els primers estudis. Finalitzada, va al Col·legi Cervantes del Poblenou. Als 14 anys comença a treballar en una Companyia d’Assegurances, que deixa per anar a una altra, en la qual arriba a Cap de Producció, i hi roman fins a la jubilació (Clinicum Assegurances 1946-94). Tot treballant es matricula lliure a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils.
Les primeres incursions periodístiques les realitza el 1949, en la revisteta Pistrincs, que continua a Pedraforca. Ambdues figuren a la Història de la Premsa Catalana.
Capdanser de la colla Pedraforca (1950-75). Secretari fundador de la Unió de Colles Sardanistes (1956-58). Realitza des de Ràdio Joventut, de Barcelona, el programa Aplec (1966-87), també hi fa un espai de Música Catalana (1976-77). Esdevé periodista. Duu a terme el certamen de La Sardana de l’Any (1971-86), que assoleix gran popularitat com a hit parade de la sardana i que es reprèn el 2004. El crida Jaume Torrents, de Ràdio Barcelona, per fer el guió de Cartelera de la Sardana (1968-72), també és requerit per El Noticiero Universal, on fa una columna setmanal (1968-76). Entre 1988-94 realitza des de Ràdio l’Hospitalet, Catalunya a l’abast.
L’Obra del Ballet Popular li atorga els premis d’Estudi Històric (1976, 1999 i 2007), de Divulgació (1991) i d’Estudis Sardanistes (2001) i el 2008 la Medalla al Mèrit Sardanista. És soci honorari de l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona (1987). Membre actiu del Grup d’Informadors Sardanistes des de la seva fundació. Iniciador de l’Escola de Sardanes de El Corte Inglés (1978). Fundador i membre del Consell de redacció de la revista Som (1980). Membre del Consell Directiu de l’Obra del Ballet Popular (1988-07). Formà part de la Comissió Gestora de la Federació Sardanista de Catalunya. Membre fundador d’Amics de Josep M. Bernat (1992-04). Membre fundador de la revista l’Obra (1998). Conferenciant i col·laborador amb escrits a diverses publicacions, butlletins i programes.
Autor dels llibres: Cants de vida, poemes (1993) (inèdit), Aproximació a la cobla Barcelona (1998), La tenora, 150 anys, els luthiers (1999), Cròniques en forma de cercle (2000), Retalls d’una vida (Josep M. Bernat) i A l’entorn del cercle (inèdit) (2002), Història de les Colles Sardanistes I 1844-1959 (2003) La dansa en cercle i El vuitè dia (inèdit) (2005), Història de les Colles Sardanistes II 1960-2005 (2006), Diccionari de Cobles (2007), l’Obra del Ballet Popular (2008). Cròniques del Foment de la Sardana (2009). En preparació tenia: La Sardana a Baetulo, Tot sobre La Sardana de l’Any i Una lliura són 400 grams, possiblement algun d'ells veuran la llum.
Va néixer a Barcelona però, com ell mateix deia, el seu poble és Gósol.La guerra estronca els primers estudis. Finalitzada, va al Col·legi Cervantes del Poblenou. Als 14 anys comença a treballar en una Companyia d’Assegurances, que deixa per anar a una altra, en la qual arriba a Cap de Producció, i hi roman fins a la jubilació (Clinicum Assegurances 1946-94). Tot treballant es matricula lliure a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils.
Les primeres incursions periodístiques les realitza el 1949, en la revisteta Pistrincs, que continua a Pedraforca. Ambdues figuren a la Història de la Premsa Catalana.
Capdanser de la colla Pedraforca (1950-75). Secretari fundador de la Unió de Colles Sardanistes (1956-58). Realitza des de Ràdio Joventut, de Barcelona, el programa Aplec (1966-87), també hi fa un espai de Música Catalana (1976-77). Esdevé periodista. Duu a terme el certamen de La Sardana de l’Any (1971-86), que assoleix gran popularitat com a hit parade de la sardana i que es reprèn el 2004. El crida Jaume Torrents, de Ràdio Barcelona, per fer el guió de Cartelera de la Sardana (1968-72), també és requerit per El Noticiero Universal, on fa una columna setmanal (1968-76). Entre 1988-94 realitza des de Ràdio l’Hospitalet, Catalunya a l’abast.
L’Obra del Ballet Popular li atorga els premis d’Estudi Històric (1976, 1999 i 2007), de Divulgació (1991) i d’Estudis Sardanistes (2001) i el 2008 la Medalla al Mèrit Sardanista. És soci honorari de l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona (1987). Membre actiu del Grup d’Informadors Sardanistes des de la seva fundació. Iniciador de l’Escola de Sardanes de El Corte Inglés (1978). Fundador i membre del Consell de redacció de la revista Som (1980). Membre del Consell Directiu de l’Obra del Ballet Popular (1988-07). Formà part de la Comissió Gestora de la Federació Sardanista de Catalunya. Membre fundador d’Amics de Josep M. Bernat (1992-04). Membre fundador de la revista l’Obra (1998). Conferenciant i col·laborador amb escrits a diverses publicacions, butlletins i programes.
Autor dels llibres: Cants de vida, poemes (1993) (inèdit), Aproximació a la cobla Barcelona (1998), La tenora, 150 anys, els luthiers (1999), Cròniques en forma de cercle (2000), Retalls d’una vida (Josep M. Bernat) i A l’entorn del cercle (inèdit) (2002), Història de les Colles Sardanistes I 1844-1959 (2003) La dansa en cercle i El vuitè dia (inèdit) (2005), Història de les Colles Sardanistes II 1960-2005 (2006), Diccionari de Cobles (2007), l’Obra del Ballet Popular (2008). Cròniques del Foment de la Sardana (2009). En preparació tenia: La Sardana a Baetulo, Tot sobre La Sardana de l’Any i Una lliura són 400 grams, possiblement algun d'ells veuran la llum.
