BIOGRAFIA

Jordi Puerto i Parramon (15 de novembre de 1929 -18 de maig de 2022)

Va néixer a Barcelona però, com ell mateix deia, el seu poble és Gósol.La guerra estronca els primers estudis. Finalitzada, va al Col·legi Cervantes del Poblenou. Als 14 anys comença a treballar en una Companyia d’Assegurances, que deixa per anar a una altra, en la qual arriba a Cap de Producció, i hi roman fins a la jubilació (Clinicum Assegurances 1946-94). Tot treballant es matricula lliure a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils.

Les primeres incursions periodístiques les realitza el 1949, en la revisteta Pistrincs, que continua a Pedraforca. Ambdues figuren a la Història de la Premsa Catalana.
Capdanser de la colla Pedraforca (1950-75). Secretari fundador de la Unió de Colles Sardanistes (1956-58). Realitza des de Ràdio Joventut, de Barcelona, el programa Aplec (1966-87), també hi fa un espai de Música Catalana (1976-77). Esdevé periodista. Duu a terme el certamen de La Sardana de l’Any (1971-86), que assoleix gran popularitat com a hit parade de la sardana i que es reprèn el 2004. El crida Jaume Torrents, de Ràdio Barcelona, per fer el guió de Cartelera de la Sardana (1968-72), també és requerit per El Noticiero Universal, on fa una columna setmanal (1968-76). Entre 1988-94 realitza des de Ràdio l’Hospitalet, Catalunya a l’abast.
L’Obra del Ballet Popular li atorga els premis d’Estudi Històric (1976, 1999 i 2007), de Divulgació (1991) i d’Estudis Sardanistes (2001) i el 2008 la Medalla al Mèrit Sardanista. És soci honorari de l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona (1987). Membre actiu del Grup d’Informadors Sardanistes des de la seva fundació. Iniciador de l’Escola de Sardanes de El Corte Inglés (1978). Fundador i membre del Consell de redacció de la revista Som (1980). Membre del Consell Directiu de l’Obra del Ballet Popular (1988-07). Formà part de la Comissió Gestora de la Federació Sardanista de Catalunya. Membre fundador d’Amics de Josep M. Bernat (1992-04). Membre fundador de la revista l’Obra (1998). Conferenciant i col·laborador amb escrits a diverses publicacions, butlletins i programes.

Autor dels llibres: Cants de vida, poemes (1993) (inèdit), Aproximació a la cobla Barcelona (1998), La tenora, 150 anys, els luthiers (1999), Cròniques en forma de cercle (2000), Retalls d’una vida (Josep M. Bernat) i A l’entorn del cercle (inèdit) (2002), Història de les Colles Sardanistes I 1844-1959 (2003) La dansa en cercle i El vuitè dia (inèdit) (2005), Història de les Colles Sardanistes II 1960-2005 (2006), Diccionari de Cobles (2007), l’Obra del Ballet Popular (2008). Cròniques del Foment de la Sardana (2009). En preparació tenia: La Sardana a Baetulo, Tot sobre La Sardana de l’Any i Una lliura són 400 grams, possiblement algun d'ells veuran la llum.

TOT ESPERANT L'ESTIU

La revisteta de la 'Resi', m'ha fet l'encàrrec d'escriure quatre mots, així de bell antuvi resulta un xic difícil, més que un llibre de tres-centes pagines, postulo jo en més d'una ocasió. Això no és pas cert, acostumen a dir-me. Proveu-ho afer, i ho veureu.
En un article tens un tema i en desenvolupar, t'esplaies en ell i si cap hi poses la literatura que hom creu adient que versi sobre el comentat, en canvi, el llibre no dóna per tant malgrat la seva major envergadura, són massa llargs o llarga, digueu-ho com vulgueu, la temàtica que vols emprar sempre té els recursos per arribar allà on vols.
Aquí en tenim un exemple, porto un bon tros de paper esmerçat en l'intent i poder veure que enca ra no he dit res. Seré capaç de fer-ho!!.
Qui sàpiga que he escrit catorze llibres amb una mitjana de tres-centes pagines cadascun, pensara que "aquest tío em pren el pel'. Dones no, és ben cert, al llibre saps el que vols dir, i com, a l'article generalment, no!
M'ho llegeixo el que porto plasmat. Realment poc és el que he dit.
No sé si amb uns quants subjuntius, unes preposicions i alguns articles gramaticals arribaré a lligar quelcom que digui alguna cosa coherent. Espero que la meva capacitat pugui lligar-los entre si i sigui capaç de fer-ho. Serà bonic, oi!
O no?
Si en finalitzar de llegir-ho creus que sí, pots felicitar-me, doncs jo no n'estic pas segur. Si veus la punta del que llegeixes, em sentiré satisfet, dones això ja seria molt. Però he dit alguna cosa? Penso que he divagat molt, sense concretar res. L'únic veritable és el títol, acabem d'entrar a la primavera. Una volta de maneta i tenim l'estiu aquí mateix. Si hem passat fred durant l'hivern que acabem de deixar, segurament suarem el proper estiu que esta a la volta de quatre dies. Com ens anirà la vida? Esperem que més o menys com ara. Tindrem els problemes que ens ha portat la política internacional. Com ens compliquem la vida els humans avui en dia. Com sempre deia el gran Mossén Ballarin, recentment desaparegut, que si no hi podem fer més, que Déu hi faci més que nosaltres. Així ningú.