En un article tens un tema i en desenvolupar, t'esplaies en ell i si cap hi poses la literatura que hom creu adient que versi sobre el comentat, en canvi, el llibre no dóna per tant malgrat la seva major envergadura, són massa llargs o llarga, digueu-ho com vulgueu, la temàtica que vols emprar sempre té els recursos per arribar allà on vols.
Aquí en tenim un exemple, porto un bon tros de paper esmerçat en l'intent i poder veure que enca ra no he dit res. Seré capaç de fer-ho!!.
Qui sàpiga que he escrit catorze llibres amb una mitjana de tres-centes pagines cadascun, pensara que "aquest tío em pren el pel'. Dones no, és ben cert, al llibre saps el que vols dir, i com, a l'article generalment, no!
M'ho llegeixo el que porto plasmat. Realment poc és el que he dit.
No sé si amb uns quants subjuntius, unes preposicions i alguns articles gramaticals arribaré a lligar quelcom que digui alguna cosa coherent. Espero que la meva capacitat pugui lligar-los entre si i sigui capaç de fer-ho. Serà bonic, oi!
O no?
Si en finalitzar de llegir-ho creus que sí, pots felicitar-me, doncs jo no n'estic pas segur. Si veus la punta del que llegeixes, em sentiré satisfet, dones això ja seria molt. Però he dit alguna cosa? Penso que he divagat molt, sense concretar res. L'únic veritable és el títol, acabem d'entrar a la primavera. Una volta de maneta i tenim l'estiu aquí mateix. Si hem passat fred durant l'hivern que acabem de deixar, segurament suarem el proper estiu que esta a la volta de quatre dies. Com ens anirà la vida? Esperem que més o menys com ara. Tindrem els problemes que ens ha portat la política internacional. Com ens compliquem la vida els humans avui en dia. Com sempre deia el gran Mossén Ballarin, recentment desaparegut, que si no hi podem fer més, que Déu hi faci més que nosaltres. Així ningú.