En la reunió que mantingueren per tal de reorganitzar la nostra revista, algú va comentar que seria interessant escriure més articles sobre temes d’actualitat, al que jo vaig respondre, que per aquell que investiga i recull dades històriques, quan vol parlar sobre les seves troballes, que encara n’hi ha, se li fa un xic difícil escriure en present, llevat que faci comparacions sobre el que comenta i la seva comparació amb els fets actuals.
Seria força interessant que miréssim de parar per uns moments, llavors veuríem com de ràpid passa tot en la vida actual, ja que en uns instants quedaríem fora de joc.
De les vacances ençà he anat observant els temes noticiables que els partits i el quart poder utilitzen darrerament per a distreure el personal, a saber: Incendi forestal d’Horta de Sant Joan, fet aquest que va fent alguns rebrots, darrerament amb la creació d’una Comissió d’Investigació, per la que de moment van fer passar a força comandaments dels bombers, donant la impressió que vulguin incriminar-los a ells, veurem com finalitza un cop la perdiu estigui ben marejada; Cas Millet, també conegut com els afers del Palau de la Música, que com l’anterior també va fent algunes rebrotades; la immigració, situada en el padró municipal de la ciutat de Vic, i darrerament la problemàtica de Salt, que amb el 43% d’estrangers empadronats, la majoria de la darrera immigració, ho te força pelut, fins i tot s’ha fet una plataforma de nouvinguts, en la qual al menys n’hi ha un que te comptes amb la justícia; els magatzems de residus nuclears, també coneguts com: cementiris nuclears i que ningú vol a la seva localitat, però als que darrerament li han sortit força candidats, començant per Ascó.
Feu una mica d’abstracció i penseu quina és la vostra opinió sobre tots aquests afers.
També es parla força de la crisi, clar és que no parlar-ne o no veure-la, com succeïa en el seu inici, seria en aquests moments una mena de suïcidi, ja que més que tenir-la a sobre, ens aclapara, sort que la gent s’espavila com pot i alguns se’n surten a tranques i barrancs, amb la mal vista economia submergida. Alguns veuen brots verds encara que no han dit ben clar a quins arbres, però hom mira a dreta i esquerra i ho troba tot erm.
Podria afegir que també es parla d’Afganistan, on per cert els EEUU han sobrepassat el miler de soldats morts. I per si la cosa fos poc, la natura ens envia dos terrorífics terratrèmols: el primer a l’illa d’Haití, al Carib, situat al terç occidental de l’antiga Illa La Española, més o menys per on es bellugava Cristòfor Colom quan va descobrir Amèrica. El segon també al mateix continent americà, a Xile, segons diuen, cinquanta vegades més potent que l’anterior, gairebé prop dels nou graus de l’escala amb la que es valoren.
M’està sortint una crònica un xic negativa, serà conseqüència del mes llarg que porto amb una litiasi renal (atac de pedra al ronyo)? La meva pedra era potser una premonició dels terratrèmols que s’han produït arreu del món?
Segueixo, ara en el món sardanista. El programa sardanista Contrapunt, de Ràdio Terrassa, que conduïa darrerament en Ramon Moncho, i que abans ho havien fet: Lidia Sagués, Francesc Blanes, que havia estat iniciat per en Francesc Pascual i que fou el primer a les comarques barcelonines, al que sols el guanyava en antiguitat el gironí de la Francina Boris a Ràdio Girona, ha desaparegut del dial, segons sembla per raons comercials d’interessos derivats de les freqüències.
Fa uns dies ha traspassat la presentadora radiofònica i de televisió Odette Pinto. Que té a veure amb la sardana? algú es preguntarà, ho aclariré. Ella fou presentadora al meu costat de les Nits de la Sardana, amb l’elecció de La Sardana de l’Any, a les localitats de: Lloret de Mar i Badalona, a part d’haver dedicat programes a diversos compositors sardanistes, dialogant amb les seves vídues, ara mateix recordo el de Josep Marimón. Reposi en pau la companya de tants anys a Ràdio Joventut i Radiocadena.
Vull recordar també el que fou bon amic Vicenç Urpí i Cerdan, al qual coneixia per esser el germà gran del Sebastià, dansaire de la colla Pedraforca dels anys cinquanta i empleat de la Mutua Metal·lúrgica, amb la que jo hi mantenia relació; que posteriorment va dedicar gran part del seu temps a recopilar el so de les sardanes més peregrines, que també ens va deixar fa pocs dies. Al voltant de vint mil gravacions havia recollit, entre elles totes les que havia gravat jo per a La Sardana de l’Any des de la seva existència.
Ens dol profondament aquesta desaparició lenta i continuada de persones que han treballat per l’enaltiment de la nostra dansa, llei de vida. Sortosament encara en resten força: Carles Riera, Joan Domènech, Antoni Anguela, Miquel Serrat, Lluís Subirana, Jaume Nonell, Anna Costal, Antoni Torrent, Jordi Gallegos, Eduard Boada, Robert Roqué, Damià Daviu i molts més, i en el camp musical: Josep M. Serracant i Jesús Ventura, i un dilatat etc.
Felicitem a Els Montgrins pels seus 125 anys i per l’encert d’acoblar en un espectacle, la cobla amb les havaneres, concretament les de Port Bo.
I tot pregant perquè els brots verds es facin realitat i que els greus problemes de la societat catalana es resolguin com més aviat millor; entenent però que no tant sols es feina dels polítics, sinó que és una tasca de tothom.
Si més no, l’esperança ha d’esser el darrer en perdre’s.
Malgrat la malaltia que ens va fer estar lluny de la vida social durant els darrers 7 anys ha estat pou de saviesa, referent indiscutible investigador i divulgador del món de sardanista....sens dubte en Jordi Puerto ha estat part clau en el mon de la Sardana
BIOGRAFIA
Jordi Puerto i Parramon (15 de novembre de 1929 -18 de maig de 2022)
Va néixer a Barcelona però, com ell mateix deia, el seu poble és Gósol.La guerra estronca els primers estudis. Finalitzada, va al Col·legi Cervantes del Poblenou. Als 14 anys comença a treballar en una Companyia d’Assegurances, que deixa per anar a una altra, en la qual arriba a Cap de Producció, i hi roman fins a la jubilació (Clinicum Assegurances 1946-94). Tot treballant es matricula lliure a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils.
Les primeres incursions periodístiques les realitza el 1949, en la revisteta Pistrincs, que continua a Pedraforca. Ambdues figuren a la Història de la Premsa Catalana.
Capdanser de la colla Pedraforca (1950-75). Secretari fundador de la Unió de Colles Sardanistes (1956-58). Realitza des de Ràdio Joventut, de Barcelona, el programa Aplec (1966-87), també hi fa un espai de Música Catalana (1976-77). Esdevé periodista. Duu a terme el certamen de La Sardana de l’Any (1971-86), que assoleix gran popularitat com a hit parade de la sardana i que es reprèn el 2004. El crida Jaume Torrents, de Ràdio Barcelona, per fer el guió de Cartelera de la Sardana (1968-72), també és requerit per El Noticiero Universal, on fa una columna setmanal (1968-76). Entre 1988-94 realitza des de Ràdio l’Hospitalet, Catalunya a l’abast.
L’Obra del Ballet Popular li atorga els premis d’Estudi Històric (1976, 1999 i 2007), de Divulgació (1991) i d’Estudis Sardanistes (2001) i el 2008 la Medalla al Mèrit Sardanista. És soci honorari de l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona (1987). Membre actiu del Grup d’Informadors Sardanistes des de la seva fundació. Iniciador de l’Escola de Sardanes de El Corte Inglés (1978). Fundador i membre del Consell de redacció de la revista Som (1980). Membre del Consell Directiu de l’Obra del Ballet Popular (1988-07). Formà part de la Comissió Gestora de la Federació Sardanista de Catalunya. Membre fundador d’Amics de Josep M. Bernat (1992-04). Membre fundador de la revista l’Obra (1998). Conferenciant i col·laborador amb escrits a diverses publicacions, butlletins i programes.
Autor dels llibres: Cants de vida, poemes (1993) (inèdit), Aproximació a la cobla Barcelona (1998), La tenora, 150 anys, els luthiers (1999), Cròniques en forma de cercle (2000), Retalls d’una vida (Josep M. Bernat) i A l’entorn del cercle (inèdit) (2002), Història de les Colles Sardanistes I 1844-1959 (2003) La dansa en cercle i El vuitè dia (inèdit) (2005), Història de les Colles Sardanistes II 1960-2005 (2006), Diccionari de Cobles (2007), l’Obra del Ballet Popular (2008). Cròniques del Foment de la Sardana (2009). En preparació tenia: La Sardana a Baetulo, Tot sobre La Sardana de l’Any i Una lliura són 400 grams, possiblement algun d'ells veuran la llum.
Va néixer a Barcelona però, com ell mateix deia, el seu poble és Gósol.La guerra estronca els primers estudis. Finalitzada, va al Col·legi Cervantes del Poblenou. Als 14 anys comença a treballar en una Companyia d’Assegurances, que deixa per anar a una altra, en la qual arriba a Cap de Producció, i hi roman fins a la jubilació (Clinicum Assegurances 1946-94). Tot treballant es matricula lliure a l’Escola d’Alts Estudis Mercantils.
Les primeres incursions periodístiques les realitza el 1949, en la revisteta Pistrincs, que continua a Pedraforca. Ambdues figuren a la Història de la Premsa Catalana.
Capdanser de la colla Pedraforca (1950-75). Secretari fundador de la Unió de Colles Sardanistes (1956-58). Realitza des de Ràdio Joventut, de Barcelona, el programa Aplec (1966-87), també hi fa un espai de Música Catalana (1976-77). Esdevé periodista. Duu a terme el certamen de La Sardana de l’Any (1971-86), que assoleix gran popularitat com a hit parade de la sardana i que es reprèn el 2004. El crida Jaume Torrents, de Ràdio Barcelona, per fer el guió de Cartelera de la Sardana (1968-72), també és requerit per El Noticiero Universal, on fa una columna setmanal (1968-76). Entre 1988-94 realitza des de Ràdio l’Hospitalet, Catalunya a l’abast.
L’Obra del Ballet Popular li atorga els premis d’Estudi Històric (1976, 1999 i 2007), de Divulgació (1991) i d’Estudis Sardanistes (2001) i el 2008 la Medalla al Mèrit Sardanista. És soci honorari de l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona (1987). Membre actiu del Grup d’Informadors Sardanistes des de la seva fundació. Iniciador de l’Escola de Sardanes de El Corte Inglés (1978). Fundador i membre del Consell de redacció de la revista Som (1980). Membre del Consell Directiu de l’Obra del Ballet Popular (1988-07). Formà part de la Comissió Gestora de la Federació Sardanista de Catalunya. Membre fundador d’Amics de Josep M. Bernat (1992-04). Membre fundador de la revista l’Obra (1998). Conferenciant i col·laborador amb escrits a diverses publicacions, butlletins i programes.
Autor dels llibres: Cants de vida, poemes (1993) (inèdit), Aproximació a la cobla Barcelona (1998), La tenora, 150 anys, els luthiers (1999), Cròniques en forma de cercle (2000), Retalls d’una vida (Josep M. Bernat) i A l’entorn del cercle (inèdit) (2002), Història de les Colles Sardanistes I 1844-1959 (2003) La dansa en cercle i El vuitè dia (inèdit) (2005), Història de les Colles Sardanistes II 1960-2005 (2006), Diccionari de Cobles (2007), l’Obra del Ballet Popular (2008). Cròniques del Foment de la Sardana (2009). En preparació tenia: La Sardana a Baetulo, Tot sobre La Sardana de l’Any i Una lliura són 400 grams, possiblement algun d'ells veuran la llum.
